Acaba de nàixer un ésser humà i, probablement,
n’està a punt de morir un altre.
És una qüestió, si voleu, d’estadística.
Com ara sentir la fragància fresca de la falguera de bon matí,
en una
illa perduda d’Oceania, o el malson d’ahir a la nit.
Aquest ésser humà és un ésser qualsevol.
Amb mans i peus,
un cap per a ordenar les constel·lacions,
unes mans per a modelar la memòria del temps,
i peus i rems de seguir navegant.
És algun avantpassat de Cook, de Wellington o d’algun
grumet que ara mira l’infinit des del mascaró de proa del
Tasman.
És un ésser voluble.
Com tu i com jo.
