Rossegen les parres la branca.
El jardí sec, esgotat, sobre la terra brama.
Vindrà l’hivern i s’escolarà la vida,
el raig del matí s’escolarà entre les rames nues.
La finestra.
Esperaràs el poema i la pluja
amb un got de bon vi a la mà.
No hi ha res més a fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada