Al caliu de la llar i en família, una nit freda d’hivern, contemplant el lluminós exili de les flames. Obris el llibre dels dies i passeges el dit tremolós per les seues pàgines, mentre tenses l’arc de l’espera.
Enfora resten les ombres, el cruixit de les ascles, la confusió de la nit.
Joan, m'agraden molt aquestes proses que ens estàs regalant i m'inciten a un petit diàleg que espere que no et moleste.
ResponElimina"El caliu del record viscut i compartit ens escalfa en les nits fredes i ens protegeix de les ombres funestes que ens amenacen.
La grata companyia de la gent que ens estima ens fa forts, les seues paraules ens nodreixen i les seus abraçades són puntal i alhora refugi contra la pena que ens afligeix".