dijous, 23 de desembre del 2010

Cap a la fi de l'any


No és el ritual de bescanviar un dígit per un altre. No és el plaer per la metàfora que convoca el badall d’un temps que mor i el renova amb un altre que naix. Estem dissenyats genèticament per al canvi. La causa d’aquest aldarull atàvic potser siga alguna raó que hi ha d’enigmàtica en la idea de temps, la sospita que malgrat tots els atzars i els avenirs hi ha quelcom que romandrà immòbil en nosaltres, quelcom que no va trobar allò que buscava. I encara espera.

1 comentari:

  1. Caminem i a un mateix anem madurant pensant, d'una manera equivocada, que avancem en línia recta per una via sinuosa, poques vegades amable, però estem equivocats, el nostre camí està marcat pel cercle diari, pel cercle anual. Som immersos en un món que dona voltes sobre ell mateix, que dona voltes sobre un punt de llum, i cada dia és un tornar a començar i cada any és un tornar a començar, del trenc d'alba al capvespre, de l'equinocci d'estiu al d'hivern, de la realitat al somni.

    ResponElimina