Illa de Guadalupe al migdia

Mire el llenç del mur que tinc davant.
Podria dibuixar el cercle d’un somni,
però la imatge llença un clam.
Un nen, amb ulls atents,
explora les meues mans.
Passa un núvol pur, mentre el dia
creix lúcid al si de les aigües transparents.
Al fons, l’illa, l’atri sembrat d’un fosc indecís.
Les teles onegen, fan el seu ball,
pinten l’aire de llum i festa.

(11/03/2010)